👂 Sovint, quan algú ens explica que té un problema —ja sigui un fill, una parella, un company de feina— ens salta l’instint de voler ajudar resolent. Ràpidament preguntem: «I si ho proves així?» o «El que jo faria és…».
Però aquesta resposta, tot i que benintencionada, pot ser totalment contraproduent. El resultat? La persona es tanca, se sent jutjada o ignorada, i es trenca la comunicació. Aquesta reacció, l’he viscuda especialment amb els meus fills. I cada cop més m’adono que no es tracta de tenir la solució correcta, sinó de saber en quin moment oferir-la.
🔁 El model que proposo és el de les 3C: Connexió, Comprensió i Canvi. Un recorregut natural i emocionalment intel·ligent que ens ajuda a acompanyar millor, tant a casa com a la feina.
1️⃣ Connexió: primer, crea un espai segur
Quan algú està enfadat, trist o espantat, el seu cervell no està preparat per raonar. Necessita sentir-se segur, validat, acollit.
📚 Teories que ho avalen:
- La teoria polivagal (Stephen Porges) diu que només podem accedir al pensament racional si el nostre sistema nerviós se sent segur.
- La teoria de l’aferrament (Bowlby/Ainsworth) ens recorda que, davant del malestar, primer busquem contacte emocional abans que solucions.
🎒 Exemple: Imagina un infant de l’escola de la teva vila que plora perquè ha perdut la seva motxilla preferida. No vol una altra motxilla. Vol que algú li digui: “És normal que estiguis trist. Aquesta motxilla era especial per a tu.”
🎯 Objectiu emocional: Seguretat
2️⃣ Comprensió: després, escolta per de debò
La següent fase és donar espai perquè l’altre s’expressi, sense jutjar ni corregir. Escoltar no vol dir esperar torn per parlar, sinó fer sentir a l’altre que allò que diu importa.
📚 Referents:
- La comunicació no violenta (Marshall Rosenberg) insisteix que l’empatia ha de precedir qualsevol consell.
- El psicòleg Carl Rogers afirmava que la comprensió empàtica és clau per generar canvis reals.
👫 Exemple: La teva parella t’explica que ha tingut un dia terrible a la feina. No vol que li donis idees per millorar-lo. Vol que li diguis: “Uau, sembla que ha estat molt dur. Vols que en parlem?”
🎯 Objectiu emocional: Validació
3️⃣ Canvi: ara sí, proposa o actua
Un cop la persona se sent segura i compresa, està en disposició de buscar solucions. És aquí on pots preguntar: “Vols que pensem junts com afrontar-ho?” I només si l’altre diu que sí, comença el treball de trobar sortides.
📚 Suports teòrics:
- La jerarquia de necessitats de Maslow ens recorda que primer cal cobrir les necessitats emocionals bàsiques per després poder actuar de forma eficient.
- Les teràpies com la DBT (Marsha Linehan) mostren com la validació redueix la reactivitat i facilita el canvi.
🧠 Exemple: El teu fill adolescent et diu que està saturat d’exàmens. Després d’escoltar-lo i empatitzar, pots dir: “Vols que t’ajudi a fer un horari o prefereixes descansar una estona?”
🎯 Objectiu emocional: Claredat i acció
🌱 Això ho pots aplicar cada dia
Ara, quan els meus fills tenen un mal dia, els pregunto:
👉 “Vols que t’abraci, que t’escolti o que busquem solucions?”
I m’he adonat que això, que sembla tan senzill, canvia completament la dinàmica.
Aquest mateix enfocament l’estic començant a fer servir amb clients i equips de treball. I funciona. A més, encaixa molt bé amb la manera mediterrània de relacionar-nos: propera, emocional, humana.
🔁 Recorda:
- No pots saltar-te passos: sense connexió no hi ha comprensió, i sense comprensió no hi ha canvi.
- Validar i escoltar no és perdre el temps: és invertir-lo.
- Si ets enginyer, gestor, tècnic o pares en mode “resolc problemes”, això et pot canviar la vida.
Si vols aprofundir, et recomano el llibre «El cervell del nen explicat als pares« d’en Álvaro Bilbao, que aporta una visió clara i accessible sobre com gestionar les emocions dels infants (i també les pròpies).